L'Ajuntament de Benigànim tanca la piscina municipal

 

En principi sembla difícil defensar la continuïtat de la piscina municipal. La crisi obliga a retallar despeses i els servicis són els primers que es ressenten. El tancament de la piscina era un fet més que anunciat ja que el PP sempre ha mostrat obertament el seu rebuig al funcionament de la piscina coberta, sempre ha plantejat el servei com una despesa innecessària, fins i tot quan no hi havia crisi.

En els últims temps assistim a la repetició constant en els mitjans de comunicació de la idea que no podem suportar les despeses dels servicis públics bàsics com l’educació, la sanitat, els servicis socials als sectors més desfavorits, i que per tant, s’han de retallar. Si això ho apliquem a un servici més prescindible, una piscina d’hivern, la qüestió està clara: tancar i reduir despeses. Diuen que de tant escoltar una idea, repetida moltes vegades, acabes per creure allò que sents encara que siga mentida.

 

Si mirem la qüestió des d’una altra perspectiva, la mateixa realitat es veu de manera diferent. La piscina és un servei municipal que es dóna ja fa molts anys durant l’estiu i es va ampliar a la temporada d’hivern en el 2002 amb el govern del PSOE i aquest servici s’ha mantingut de manera ininterrompuda fins ara. Oferia un servici per als menuts, per als majors i per a malalts de totes les edats, per tant feia funcions educatives, esportives, terapèutiques que estan fora de discussió. El servici no es donava sols a la població de Benigànim, per tant els clients potencials no són 6000 habitants, tal i com ha eixit publicat recentment en la premsa, sinó més del doble ja que molts veïns dels pobles de la comarca feien ús del servei de manera regular.

 

Una condició necessària per tal que els serveis funcionen és que estiguen en bon estat d´ús i en este cas, el manteniment de la piscina de Benigànim,ha anat a pitjor, no a causa dels treballador, sinó per l’abandonament dels responsables (serveis i dutxes que no funcionen, portes trencades…)

 

Una altra condició és que s’ha de potenciar l´ús entre els veïns . Poques escoles municipals tenen una piscina coberta al costat de l’escola (sols en tenen algunes privades) i el govern del PP municipal no ha tingut en compte esta oportunitat, no s’ha preocupat pel sector infantil. És una vergonya comprovar que un percentatge molt baixet dels xiquets del poble saben realitzar una pràctica de natació acceptable. Tots sabem que el govern municipal no pot organitzar les activitats de l’escola, però sí que pot ofertar cursos i reduccions en les entrades i potenciar l’ús. Pel que fa a la tercera edat, no s’ha fet cap intent d’oferir cap servei terapèutic al Centre de Dia o a l’Associació de jubilats. Els joves, si de menuts no estan habituats a usar la piscina, és més difícil que vagen després. Pel que fa als clients dels pobles veïns que suposen al voltant d’un 40% dels usuaris, tampoc s’ha potenciat, ni s’han buscat acords amb els ajuntaments per tal de facilitar o incentivar l’ús.

Per una altra banda, no hem d’oblidar que les persones que venien a la piscina com a clients o com acompanyants, també aprofitaven per comprar en els comerços del poble: carnisseria, verduleria, sabateria…

 

I una condició fonamental és que no supose una despesa que no es puga assumir. Si partim de la idea que un servici públic no pretén beneficis sinó oferir unes activitats i atenció als veïns que ja paguem impostos per a sufragar estos serveis, hem d’entendre que l’objectiu d’un servici no és aconseguir beneficis. En l’últim exercici de la piscina, que no era ni molt menys el millor, els ingressos de la piscina cobrien el 55% de les despeses. Quin servei obté eixos ingressos?. La biblioteca és un servei i no té cap ingrés, l’auditori és un servici que hem pagat i pagarem entre tots i no obté cap ingrés, el pavelló tampoc no cobreix les despeses del servei que ofereix, ni l’àrea jove tampoc.

 

Efectivament, la perspectiva canvia les coses. Si es potencia la piscina es poden obtenir més ingressos, les persones amb problemes de salut tenen una possibilitat de recuperació, els xiquets amplien les possibilitats de pràctica de l’esport (això suposa una despesa però també és evident que les subvencions que es donen als altres esports també són despeses.), els nostres comerços tenen més clients i a més es crea el costum d’anar a comprar a Benigànim. Uns clients en porten uns altres.

 

Totes estes actuacions evidencien la falta de planificació i la valoració de les conseqüències. En aquest cas, no els ha tremolat la mà per destruir 4 llocs de treballs que donaven un servei al poble. En canvi en l’àrea de cultura i festes ni es qüestiona que, per fer la mateixa faena, on abans hi havia 2 persones per portar avant eixa tasca, ara n’hi ha 4 . En este cas ho hi ha que reduir despeses.

 

About these ads